T E X T O S

 Arnau Puig  ·  Josep Maria Cadena  ·  Joan Gil  ·  Eudald Camps  · Francesc Fontbona  ·  Lise Ott  ·  Manel Ibàñez Escofet  ·  Joan Sala Vila  ·  Caterina Paolisso  ·  Jordi Vallès  ·  ...

Arnau Puig
La macrosensibilitat a a través de la microimatge

Aristòtil, als seus estudis de percepció, d’estètica i de llenguatge, ens parla de la eusynopton, la “imatge correcta” per a comprendre cada cosa que se’ns enfronta. És una qüestió bàsica per entendre què hi pugui haver a conèixer en cada imatge i com ho podem conceptualitzar. No n’hi ha prou de mostrar-se sota la presència d’una forma (que és com se’ns presenta sempre una realitat que se’ns escapa) per conèixer què ens aporta la sensibilitat, la sensació i el sentiment. Els entorns oferts per la forma a l’atenció del cervell i de l’emoció vigilant, ens cal que els puguem assimilar, assumir, fer nostre, per esbrinar-ne l’essència. La manera d’atansar-se al que ens interessa i/o ocupa és que la forma pugui oferir allò que val o cal comunicar. Que és el que pretenia Aristòtil amb la seva “imatge de correcta captació visual”.

Aristòtil, en la seva pràctica ancestral dels vells temps ens diu que per conèixer un elefant cal reduir la imatge de la seva presència formal, mentre que per captar una mosca cal augmentar-ne la seva dimensió formal. Cert actualment tots aquests recursos no són necessaris perquè tenim els instruments òptics i electrònics que ens faciliten l’accés al que ens calgui per ser operatius. Però la qüestió de “què” cal observar, s’ha mantingut incòlume.

Pensament, matèria, imatge, heus ací una reflexió que arrenca de l’acció de tres persones cadascuna de les quals se sent responsable dels propis actes, condició essencial per poder aportar quelcom d’estrictament humà a la pretesa objectivitat que ens entorna. Els peus d’imatge que sorgiran tot seguit no són aforismes sinó estrictes impressions sorgides de l’estrany contingut immaterial (pensament), capacitat d’acció (crear matèria sensible transformable, apoderar-se’n, i convertir-la en retenció per a la comunicació), i mostrar-ne la visió escollida o segellada, com és propi i correspon a tot accionista plàstic amb afany executiu.

Heus ací els suggeriments (pensades, impressions, subtilitats) que ens inviten a reflexionar fins i tot indistintament entre tots ells.

(Presentació del llibre paraula, matèria, imatge - Arnau Puig, Agustí Penadès, Lluís Ivern. 2019-2020)

PARAULA, MATÈRIA, IMATGE. Arnau Puig, Agustí Penadès, Lluís Ivern             

Textos: Arnau Puig i Lluís Ivern
Fotografies: Lluís Ivern
Disseny i composició: Cataloniaprints

Edició: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, 2020

Format: 24 x 24 cm., rústica amb solapes, 100 pàgines, il·lustrat amb 60 fotografies

Idioma: català (inclou traduccions al castellà)

 

ISBN 978-84-09-21884-4

Arnau Puig
"Tharrats, cosmos i art gràfic"


L'exposició comissariada per Lluís Ivern, que es pot visitar fins al 7 d'octubre, posa en relleu l'interès que Tharrats va mostrar per tot allò que envoltava l'observació de l'univers i dels seus misteris.

(...) És des d'aquesta perspectiva vital que, ara, al cap de cent anys del seu naixement, s'ha organitzat aquesta mostra testimonial del seu tarannà en un indret de la costa catalana, Pineda de Mar. (...)

Tacar en el sentit de macular amb una intenció final de gravar és el que feu Tharrats tot seguint aquesta sèrie d'imatges entintades i consolidades en una planxa o en un altre suport. Amb una mica més, com ara assajar que el que es grava aporti de tot el que hi ha a la imatge més agradosa (conjunt de gravats que el comissari de l'exposició, Lluís Ivern, ha agrupat encertadament en diferents moments de significació): un tacat inicial -les atzaroses i bellíssimes Maculatures, filles de l'atzar de l'acció humana-; la creació dels cosmos -des de les creences transcendents personals que el guiaven-; la vida creativa dels humans; el goig del pas del temps- els signes del zodíac, entesos coma formes insòlites mostrades al marge dels seus significats-, i aquell retrobar, al cap i a la fi, aquella innocència del primer dia.

Tot això recordant, tanmateix, els terres que va plasmar amb tota classe de materials d'enderroc i de deixalleria al mirador de la muntanya de Montjuïc.
(...)


(Bon Art, nº 183. Girona, agost de 2018)

Josep Maria Cadena
Lluís Ivern i el missatge perdurable


Lluís Ivern (Barcelona, 1962) realitza un intens i persistent viatge exploratori pels territoris de la remota sensibilitat humana i connecta per mitjà de la creativitat plàstica amb les arrels de la voluntat comunicativa dels nostres més allunyats ancestres. La seva obra recorre al Neolític, però no pas amb afanys d'arqueòleg, sinó amb voluntat d’artista actual que s'inspira en el misteri dels grafits i els colors sobre les parets de pedra i els còdols que pintaren uns homes ara fa milers d’anys per a posar de manifest la força de l'esperit damunt de la matèria.

Aquests avantpassats ignoraven molt del que els envoltava, però eren conscients de que disposaven d'unes qualitats immanents que podien emprar com a senys ordinadors de la vida col•lectiva. Aquesta consciència segueix viva en nosaltres i, amb tota seguretat, aprofundir en ella és la manera de poder construir un futur millor, tant per als que avui en dia maldem per una societat més responsable amb els seus deures com per a les generacions que ens vénen al darrera.

Amb les pintures i els gravats de Lluís Ivern, fills d'uns viatges als Pirineus i als Alps, connectem amb els impulsos més autèntics d'uns grups humans que lluitaven no tan sols per a sobreviure en condicions plenament adverses, sinó que volien deixar testimoni dels seus sentiments més purs i, alhora, motivadors de futur. Amb els seus primers intents de permanència mística i artística, obrien camins i establien unes afirmacions que, essencialment, encara es mantenen vigents. El nostre artista ha captat el missatge que glateix en elles i això és el que ens ensenya.


(De l'exposició Suite des Merveilles, 2014)


EnPunto
La Fundación Dearte presenta obras de Lluís Ivern

Con sus "huellas de una realidad ancestral", el artista barcelonés Lluís Ivern recrea un universo en el que la dinámica de su propia trascendencia deja señales físicas de múltiples aconteceres. La progresión material e inmaterial en la que la Humanidad, como parte inteligente, marca el ritmo de la historia desde un remoto indeterminado. De ahí que en la exposición abierta en el Espacio Dearte, Lluís Ivern conjugue con sus pigmentos sobre tela, ramas y hojas, resinas y óxidos como ingredientes en encuadres, el santo y seña de las Edades.

Cuadros como Utopia entre blaus, Carbonífer, D'Azil o Cicle natural que recogen símbolos de alfabetos de verbos desconocidos y formas enigmáticas, con otras identidades que trataron de señalar, caminos creencias y necesidades. Se trata de un conjunto de realidades ancestrales pero cercanas cuando se sienten latidos que perviven en lo que podríamos considerar "señales de tráfico" de las civilizaciones. Tráfico hacia un desconocido que siempre está tras el horizonte imaginado, creído o deseado. Como se percibe en la obra realizada por este artista entre los años 2006 y 2010.  


(De l'exposició Impronta. Palacio Ducal de Medinaceli, 2011)

Joan Gil Gregorio
Huellas de una realidad ancestral


Hablar de la obra de Lluís Ivern (Barcelona, 1962) es introducirse en un cosmos lleno de interrelaciones, con multitud de conceptos estrechamente relacionados. Un universo lleno de misterios y de preguntas, de secretos y de realidades que a través de su obra afloran buscando la luz en medio de la oscuridad.
 
Lluís Ivern ha creado un vocabulario propio,  un lenguaje que le sirve para manifestarse de la manera más libre y personal. Si en un principio utilizaba pequeñas incisiones caligráficas, así como el tratamiento de elementos sígnicos, poco a poco han ido adquiriendo un acentuado protagonismo, consiguiendo actualmente un lenguaje más contundente que se manifiesta con seguridad en el gesto pictórico.
 
El universo y la naturaleza, el individuo y su posicionamiento, la identidad y el territorio, la cultura y el conocimiento, la historia y el tiempo, son algunos de los pilares en los que se sustenta su obra. De manera incisiva -diría casi obsesiva-, el artista profundiza en los procesos comunicativos, en el origen del lenguaje con el fin de ofrecernos un espacio de reflexión. Procesos que adquieren una profunda relevancia al estar estrechamente relacionados con la impronta, la huella, el signo, el rastro dejado por el ser humano a lo largo de su historia.
 
El recorrido por una selección de sus obras realizadas entre los años 2006 y 2010 nos invita a la lectura y al dialogo visual. Un dialogo vivo, incesante, que mantiene firme el estandarte de la memoria colectiva ante las actuaciones del hombre en lo que concierne a su relación social, así como a su entorno. Una huella que perdura en el espacio y en el tiempo como testimonio de una realidad consumada, sentida. La escritura sugerida, la traza percibida, los códigos emblemáticos, las impresiones insinuadas, nos acercan a una ancestralidad olvidada en el tiempo que Lluís Ivern recoge como notario de la realidad, como poeta del instante. Una labor que el artista afronta con temor pero también con entusiasmo para dejar constancia del recuerdo, del momento vivido, intentando descifrar el enigma y el misterio que le rodea.
 
El tiempo como elemento existencial no deja de lado su vestigio petrificado en la piedra que a lo largo de su existencia ha mantenido como testimonio de la memoria colectiva. Un tiempo presente en un laberinto de caligrafías e ideogramas que nos recuerda y rememora el devenir humano. Más allá de la vida y de la muerte nuestra propia realidad se revela como la lucha por la libertad humana.


(De l'exposició Impronta. Palacio Ducal de Medinaceli, 2011)

Nina Meinke
Revelaciones del pasado que explican el presente

Desde la aparición de sus grabados Arquigrafia I y II en la Revista nº 51, no ha cesado Lluís Ivern en su empeño de explorar con su obra aquellos aspectos y circunstancias inherentes a la condición humana que pueden estar relacionados con la génesis de la evolución cultural: la aparición del signo gráfico, el advenimiento del lenguaje simbólico, la necesidad de comunicarse, buscar abrigo, construirse una morada... Este intento de rastrear las raíces de la expresión cultural y de relacionar sus elementos germinales con la naturaleza y el medio en el que el hombre se ha desarrollado constituye el eje principal de su trabajo.

En los tres grabados al carborundum realizados en 2009 que aquí se presentan se pone de manifiesto la inquietud exploradora que anima la creación de Ivern. Si ya la palabra Vestigi del título apunta a un rastreo de vestigios de un pasado remoto, esta indagación se hace aún más patente en las imágenes de las propias composiciones. En éstas el artista recurre a una combinación magistral de franjas de colores terrosos, dispuestas como capas subterráneas de yacimientos telúricos. Sobre ellas aparecen incisiones de signos misteriosos, como huellas o signos de civilizaciones remotas.

Durante su prolongada actividad ha trabajado Ivern en múltiples disciplinas -pintura, grabado, fotografía, creaciones digitales, etc.-, ha expuesto su obra en diversas ciudades europeas y en China y ha participado en ferias y certámenes nacionales e internacionales.
.

(Círculo del Arte, nº 64. Barcelona, 2011)

Eudald Camps
Els signes atàvics de Lluís Ivern

En un dels seus assajos fonamentals sobre Walter Benjamin -un autor present en les reflexions de Lluís Ivern d'una manera prou explícita, Theodor W. Adorno comparava el procediment emprat pel malaguanyat filòsof alemany amb el de Blague Thorstein Veblen, un atípic personatge que, segons sembla, estudiava les llengües estrangeres mirant fixament cada paraula fins que en descobria el significat. La imatge no pot ser més precisa: es tractava de prescindir de les formes tradicionals a l'hora d'aproximar-nos a les coses amb la finalitat de dilatar el seu contingut, amb l'objectiu de descobrir "nous aspectes" que, fins aleshores, la raó analítica clàssica hauria estat incapaç de "veure". En aquest sentit, les paraules reneixen transfigurades gràcies a un tipus d'exercici exegètic completament lliure que és, de fet, el que hauria de realitzar qualsevol espectador d'una obra d'art.

Lluís Ivern  (Barcelona, 1962) ho té clar: "El navegant remourà aigües oníriques per trobar les empremtes d'aquells que van fer del llenguatge i la cultura eines per a la convivència". D'això es tracta: l'exposició que Lluís Ivern presenta a la Galeria Joan Planellas està formada per pintures que són, en realitat, superfícies on la memòria dels signes atàvics que la sobrevolen, més enllà del seu significat literal, es converteix en marques atemporals, en pur material gràfic.


(Diari de Girona, 20 d'agost de 2010)

Fèlix Riaza
La renovadora e imaginativa obra de Ivern

Decía el escritor Emile Zola: "La obra de arte es un rincón de la naturaleza visto a través de un temperamento". Y de esta guisa podríamos calificar la impronta plástica del barcelonés Lluís Ivern que, mirada en conjunto y luego detenidamente pieza a pieza cabe a la sala Espai G d'Art, toda ella, apareciendo como una humana fuerza sensorial interior que se manifiesta al comunicar de inmediato con el visitante.

Una abstracción ora lineal ora curva, siempre rítmica y sugeridora en donde Ivern evidencia su profunda capacidad de renovación, su manera de entender la belleza conforme a una objetiva unidad en la racionalista diversidad de sus técnicas mixtas sobre madera y sobre papel, amén de sus indicativos collages a más abundar.

Si bien los resultados, como vemos en esta muestra, devienen por de pronto singulares, sin embargo, por encima del vocabulario estético y de la personalidad imaginaria e interpretativa de Lluís Ivern, lo que más nos atrae es su forma de explicar las intangibles percepciones simbólicas, las cuales radican en sus narrativos informalismos con los que consigue una peculiar poesía, una intensa sensibilidad al desprender ideas, imágenes y contenidos.

En cualquier caso, convienen exposiciones, como ésta, para darnos cuenta de las considerables posibilidades que conlleva otra distinta posición artística comprometida, no obstante, en un proceder de acuerdo a los complejos tiempos actuales, en ese mundo variado y contradictorio. (...)


(Diari de Terrassa, 12 d'abril de 2007)

Joan Sala Vila
Lluís Ivern, plàstica i llenguatge de relació

La primera impressió, a l'entrar a la galeria d'art AB, causa una sensació de missatge xifrat i complex que el pintor ajuda a desxifrar titulant cadascuna de les seves obres. Ens trobem, com dóna a entendre l'artista, lectors d'una escriptura plàstica.

Certament el simbolisme i un cromatisme d'insinuacions aquoses ens conviden a interpretar cada treball i el conjunt de la mostra, guiats per les titulacions corresponents. I allò que se'n dedueix ens introdueix en un món protagonitzat per la vida humana. Els signes de cada quadre, en l'entorn en el que es belluguen, respiren l'alè vital del principi de la vida. Moltes de les pintures porten a considerar l'interior d'una cèl•lula en la que els diferents components es mouen al compàs del ritme còsmic de l'univers.

Una de les obres, de nom Cercle, recorda la centralitat de la filosofia oriental representada en els mandales. Els elements, un marc encaixonat amb un fons beix en el que una pedra de riu esdevé el centre d'un cercle format per altres pedres, trameten els grafismes de la interioritat del voler ser i viure. Possiblement és la síntesi de la filosofia poèticament expressada amb un codi plàstic. La presència freqüent de la figura circular i normalment de color blanc, fa pensar en la nitidesa de la paraula que es mou còmodament en els camps terrosos i en les superfícies aquoses del planeta relacionant els elements masculins i femenins de la genètica que es transformen en paraula humana.

Una exposició la presentada per Lluís Ivern a la galeria d'art AB que és un cant harmoniós a la vida amb les netes notes musicals dels seus orígens. Una relació entre humans exercint la natura variades funcions com la de ser Guardià de la paraula, Escoltar el far (la llum), esbrinar a partir d'una sèrie el Codi incert  de la comunicació, entrar en el joc d'una Planta circular amb una amalgama d'elements, intuir Camins, cercar Connexions entre dalt i baix, moure's dintre d'un Templet, analitzar l'Empremta i caminar a través del Pas obert de la geografia de la vida. Una característica curiosa rau en el fet d'entaular un diàleg intercultural a través d'uns signes que fan pensar en altres cultures.


(Revista del Vallès. Granollers, juliol de 2007)

Josep Maria Cadena
Ivern i la recerca de l'essència


 Lluís Ivern busca a través de la pintura els impulsos que, des d'abans que es comptessin els segles, ens van fer humans i que, en el fons, encara perviuen en totes les coses que fem. Construccions i escriptures que no s'han de comprendre pel que diuen, sinó per les vibracions que hi ha en les seves formes, detalls i oxidacions.

Bon gravador a més a més de pintor, Lluís Ivern investiga al seu taller de Pineda de Mar sobre qualitats que queden estètiques una vegada plasmades a les obres, però que ho són perquè responen a situacions anímiques molt variades. L'artista és com un mèdium, que comunica el que troba com suspès en l'aire o el que s'adverteix en el constant gir de la naturalesa. En recomano la visita.

(El Periódico. Barcelona, 4 de juliol de 2007)

Josep Maria Cadena
El llenguatge ple de Lluís Ivern

L'escriptura, sigui ideogràfica o nascuda de la combinació de signes alfabètics, obeeix al desig de comunicació humana... Com la pintura i les altres arts. Per això, ja que ens trobem en l'Any del Llibre, són moltes les iniciatives que uneixen la grafia a la plàstica.

Lluís Ivern també ho fa, però per motivacions que des de temps enrere l'impel•leixen a buscar, en l'estètica dels traços, en el color i en l'ús dels elements naturals, la veritat exigent de cada ésser racional en relació amb els altres.

Colors, traços, còdols i cordes li serveixen a Ivern per atraure'ns cap a l'autenticitat en la comunicació. Un discurs plàstic coherent i ben organitzat en una lluminosa galeria que aquesta obra em va portar a conèixer. En recomano la visita.

(El Periódico. Barcelona, 9 de maig de 2005)

Leticia Martin Ruiz
Señales

(...)
Senyals i signatures es el título que Lluís Ivern ha dado a su exposición, jugando a ser un arqueólogo de la memoria histórica para llevarnos con sus obras de la mano hasta culturas ancestrales. Vuelve al signo gráfico, incluso antes de que este fuera escritura, cuando está más cerca del símbolo representativo, el icono. Los trabajos que ahora nos muestra tienen por un lado esta referencia al pasado más remoto y por otro el aprovechamiento de todos los pasos dados por el arte en los últimos cincuenta años. Aprovecha la libertad creadora de este momento para utilizar nuevos materiales, que convierten la superficie de dos dimensiones en un juego plástico, que nos lleva hasta otra de las artes ancestrales, la cerámica. Las arcillas, arenas, pigmentos, se van uniendo para formar superficies en las que domina el color tierra en todos sus matices. Nacido en Barcelona, su obra mira necesariamente al mar, el Mediterráneo, como generador de culturas en sus orillas donde muchas veces incluso se ha tratado como a un dios, aparece en su obra de forma recurrente en las formas más diversas, unas veces como signo y otras como un gran azul, en el que se unen mar y cielo. Pero no podemos entender su obra si no analizamos en ella la presencia de lo oriental, quizá atravesado por Joan Miró; el surrealismo, tendencias todas ellas que han sabido mirar al mundo con otros ojos, que abren puertas más allá de la realidad.

(...) Sus obras aprovechan una de las parejas más antiguas de la Historia del Arte: Arte-Naturaleza, fundiéndolas con gran lirismo.


(El Punto de las Artes. Madrid, desembre-gener de 2004-2005)

Caterina Paolisso
Senyals i signatures


Senyals i Signatures, pretende situar al visitante ante la contemplación de la obra del artista ofreciendo algunas reflexiones que sustentan su trabajo. Protagonistas son el trazo, la signatura, el signo gráfico, que según un juego primordial (ancestral, primitivo), pretenden erigirse como testimonio de algo existencial y al mismo tiempo generado por la naturaleza de un mundo imaginado y primigenio.

(...) Lluís Ivern crea formas rústicas, casi tribales, a través de un ejercicio de exploración permanente de todos los materiales. El resultado es un arte a veces primitivista donde los colores terrosos y las huellas o rastros son predominantes al lado del azul, constante referencia en la obra del artista al mar, al Mediterráneo.

La exposición reúne obras diferentes en las que el Mediterráneo es leit motiv de esta línea de abstracción lírica y base de metáforas entorno al ciclo vital, a la interrelación de identidades, a la huella del tiempo y al origen de la vida misma. Reflexiones que se manifiestan en forma de evocaciones y flujos del subconsciente, remitiéndonos a las más logradas expresiones del arte contemporáneo, desde la libertad creativa de Paul Klee a la aparente ingenuidad de los sueños de Joan Miró.


(De l'exposició Senyals i signatures. Galeria Dionis Bennassar. Madrid, 2004)


Joan Antoni Guerrero

Lluís Ivern usa els senyals per evocar identitats hipotètiques en una mostra



Senyals i Signatures, pretende situar al visitante ante la contemplación de la obra del artista ofreciendo algunas reflexiones que sustentan su trabajo. Protagonistas son el trazo, la signatura, el signo gráfico, que según un juego primordial (ancestral, primitivo), pretenden erigirse como testimonio de algo existencial y al mismo tiempo generado por la naturaleza de un mundo imaginado y primigenio.

(...) Lluís Ivern crea formas rústicas, casi tribales, a través de un ejercicio de exploración permanente de todos los materiales. El resultado es un arte a veces primitivista donde los colores terrosos y las huellas o rastros son predominantes al lado del azul, constante referencia en la obra del artista al mar, al Mediterráneo.

La exposición reúne obras diferentes en las que el Mediterráneo es leit motiv de esta línea de abstracción lírica y base de metáforas entorno al ciclo vital, a la interrelación de identidades, a la huella del tiempo y al origen de la vida misma. Reflexiones que se manifiestan en forma de evocaciones y flujos del subconsciente, remitiéndonos a las más logradas expresiones del arte contemporáneo, desde la libertad creativa de Paul Klee a la aparente ingenuidad de los sueños de Joan Miró.


(De l'exposició Senyals i signatures. Galeria Dionis Bennassar. Madrid, 2004)


Joan Gil Gregorio
Lluís Ivern:  De rastres i empremtes


L’art tothora ha intentat representar allò més essencial i determinant de l’ésser humà. Evidentment, en aquesta recerca, l’artista ha plantejat nombrosos enigmes que encara avui segueixen sense resposta. Més enllà de les posicions personals que l’envolten, el creador intenta desxifrar aquelles qüestions que tots en algun moment de la nostra vida ens hem fet. En la nostra existència, no és només important el transcurs sinó també el discurs com a testimoni del nostre futur.

L’artista contemporani fa valer la seva llibertat creadora per utilitzar tots els recursos al seu abast, en un afany desmesurat per aclarir, justificar i demostrar l’incomprensible de l’esdevenir humà, la seva presència a l’univers. Un perquè, moltes vegades inexplicable, que afronta amb por però alhora amb esperança. Una atracció cap a l’abisme, en un acte romàntic de lluita per a la seva llibertat. Així, doncs, l’art no només ens fa reflexionar sobre aquests problemes, sinó que s’alça en estendard d’una memòria col•lectiva que recull les experiències d’un passat que sempre avui esdevé present.
(...)
“De rastres i empremtes” és el títol d’aquesta exposició que recull una selecció d’obres realitzades en els darrers tres anys i manifesten el procés creatiu de Lluís Ivern, no només des d’un cert sentit pràctic de creació, sinó també des d’un vessant comunicatiu -essència del seu treball- que ens ofereix un espai de reflexió.
(...)
Les diferents sèries tenen un denominador comú: la constatació del testimoni, la presència del fet humà com a factor de vida. L’empremta forjada en el silenci dels temps i origen de l’essència humana. Un concepte d’atemporalitat que és evident en tota l’obra de l’artista. “No passa el temps, sinó passem nosaltres a un avui etern sense ahir ni demà”, títol d’una obra gràfica que demostra l’interès del creador per aquest fet.

En la sèrie Cosmografies s’aprecia un estret diàleg entre els elements còsmics, continguts en la memòria popular, i la seva interpretació gràfica. Creació de formes i matèries que només poden tenir lloc per mitjà d’una modificació de l’energia primordial. Diversitat de formes que configuren un complicat entramat cosmològic. L’origen de la creació com a enigma de la vida, com a punt d’enllaç entre un veritable passat i un futur incert.

Si bé el temps i l’origen ens rememoren a un temps llunyà, de la mateixa manera la memòria queda present en un laberint de cal•ligrafies i ideogrames, una remembrança que recorda el testimoni de la humanitat, una evocació que declara el fet sense deixar-lo en l’oblit.

L’obra de Lluís Ivern ens transmet serenitat, tranquil•litat; és un refugi per al coneixement. Ens evidencia tot allò que som, allò que sentim, allò que desitgem. Més enllà de la vida i la mort, la nostra pròpia realitat es revela com a lluita per la llibertat humana.

Amb les obres de la sèrie Certesa del vell blau, Lluís Ivern fa palès la importància del territori i l’espai que ens envolta, allò que està més proper a nosaltres. Una declaració d’identitat on la convivència s’erigeix com a vincle humà.

L’obra gràfica també juga un paper determinant  en la seva obra. Aquesta reafirma totes les consideracions abans esmentades i esdevé en un mitjà que aprofita totes les possibilitats tècniques i de recursos que l’ofereix, per tal d’arribar a un resultat preestablert. L’acurat tractament de la matèria i les incisions del traç, evidencien en tot moment l’equilibri essencial per l’artista. La seva obra provoca a l’espectador una actitud de reflexió i anàlisi vital, malgrat tot, no perd la poètica artística, sinó que fa brollar el coneixement a través dels sentits.

Davant la seva creació ens hem de reconèixer, hem d’admetre la nostra existència i vulguem o no, acceptar-nos tal i com som en el devenir del temps.


(De l'exposició De rastres i empremtes. Fundació Caixa Penadès. Vilafranca del Penadès, 2004)

Josep Maria Cadena
Firmes naturals de Lluís Ivern

Lluís Ivern és un pintor plenament dedicat a desentranyar els signes gràfics que estableix la naturalesa amb el desgast i el renéixer de la matèria. Les forces físiques tenen un llenguatge que, en certa manera, l'home ha assimilat en el bàsic de l'escriptura i, especialment, en el personal de les firmes. Per això el pintor exposa ara sota el lema de  SIGnatura, afortunada manera d'unir la idea de firma amb els impulsos naturals.

No és qüestió de concedir ànima o esperit als éssers inanimats per ells mateixos. Però el cert és que, amb els seus moviments i empremtes. ens ajuden a pensar i, si es pot a crear. És el que passa, com bé diu el seu autor, amb els seus esgrafiats i òxids de residus ferrosos que evoquen firmes i grafismes personals. Una bona troballa.


(El Periódico. Barcelona, 31 d'agost de 2004)

Miquel Vigo
Ivern convida a "redescobrir la ingenuïtat de l'art ancestral" a través de la seva obra

Pintor, gravador i dissenyador gràfic, Lluís Ivern (Barcelona, 1962) exposa fins al cinc de juny a la Galeria Art Centre una sèrie d'obres realitzades en tècnica mixta sobre diferents materials, i en les quals utilitza en diferent grau elements de les diferents modalitats que ha treballat al llarg de la seva trajectòria artística. Es tracta, però, d'una col•lecció en què les textures i els relleus de la matèria tenen un paper preponderant, a través dels qualls l'artista suggereix a l'espectador el "redescobriment de la ingenuïtat de l'art ancestral".

Roba, fusta, regalims de cola que atrapen partícules de metalls oxidats, pigments que encara denoten una procedència terrosa... Per a Lluís Ivern, la importància dels materials està en funció del que li permeten aconseguir, i , en aquest cas, el que l'artista barceloní perseguia era "incitar en l'espectador diferents estadis mentals i alhora suggerir un retorn als orígens, a allò gairebé desconegut que rau en els estrats primordials de l'art". En aquest viatge al més profund del subconscient artístic, "conceptualitat i emotivitat es barregen en un tot indestriable", i el que queda és una reubicació de l'entorn en l'imaginari del creador, "fora de tot temps històric i de tot territori cultural", en el qual les úniques balises de situació són les que tenen a veure amb l'impuls primigeni del pintor davant la tela.

Malgrat és evident l'alt grau d'elaboració de les obres que Ivern exposa a Art Centre fins al cinc de juny, el seu treball, paradoxalment, ha consistit en bona part a despullar el resultat final de referències culturals concretes per deixar al descobert "els rastres de les incisions, del traç, cercant l'expressivitat més lliure, i també més ingènua, de l'art". Ingenuïtat, matisa, que té a veure no amb el procés formal, "sinó en allò d'ancestral que encara perviu en les diferents manifestacions artístiques". Els títols que ha posat a les sèries que exposa a Escaldes donen una pista del que vol significar Ivern: Escriptura primordial, Pre-escriptura, Seqüència orbital o Construcció protosígnica són alguns dels noms que emmarquen l'obra de l'artista barceloní en un context antropològic ("molt lliure", afegeix ell) aliè a les influències de la modernitat, entesa com a criteri antagònic de la tradició, construït, segons explica, "de manera semblant a com la música serveix de vehicle per a les emocions sota les pautes de la raó que imposa la tècnica del compositor".

Lluís Ivern es va graduar coma dissenyador gràfic a la Llotja, a Barcelona, i va exercir aquesta professió durant un temps, en el qual, simultàniament, va continuar treballant diferents tècniques pictòriques i es va començar a interessar per modalitats del gravat com la xilografia i la calcografia. A més d'aquestes activitats, ha estat col•laborador habitual en diferents mitjans de premsa escrita i professor de seminaris al seu propi taller i a vàries escoles de Catalunya. Del bagatge que n'ha acumulat a partir d'aquestes experiències en àmbits tan diversos, Ivern destaca, pel que fa al seu vessant artístic, la importància de la comunicació visual que s'estableix amb l'espectador de l'obra a través de codis abstractes. Codis, explica, que de vegades tenen un significat tàcit, o que de vegades remeten a simbologies diverses, però que sempre tenen una arrel antropològica comuna.

(Diari d'Andorra. Andorra la Vella, 28 d'abril de 2002)

Pere Pascual
Empremtes

En el desert galerístic que és la ciutat de Mataró, d'ençà fa poc més d'un any ha aparegut un aïllat miratge. (...)

Art Centre ho fa presentant una interessant mostra del barceloní Lluís Ivern. Com en poques ocasions, els estudis realitzats per un creador es fan tan evidents com en aquests cas. Graduat en disseny gràfic, i també en gravat i tècniques d'estampació, Lluís Ivern aprofundeix en el seu sentiment creador mitjançant l'ús més que acurat d'aquests coneixements que comporten no sols un cert sentit tècnic de creació, sinó també una sensibilitat comunicativa que pugui fer avinent als espectadors tota la seva intencionalitat creadora.

En aquesta ocasió ens ofereix un conjunt de peces de tècnica mixta en què traspua saber formal i sensibilitat creadora. Malgrat la seva agradable visualitat, que fàcilment les podria fer caure en un sentit decoratiu, cal anar un xic més enllà i deturar-se en la riquesa de matisos, en la força dels seus escatats, en la intenció del conjunt i molt especialment en l'especial globalitat d'una obra que interessa més enllà de l'aparença i que disposa d'una força interior gens menyspreable.

Art Centre pot ser un interessant punt de referència per a un art com el de Mataró, tan mancat d'espais. Amb exposicions com la d'en Lluís Ivern de ben segur que ho aconseguirà. 
 

(Cap Gros. Mataró, setembre de 2001)

Alexandra Ihmig
Lluís Ivern: un viaje a los orígenes

Lluís Ivern (Barcelona, 1962) fue artista seleccionado en el Premio Nacional de Grabado de 1998. Este reciente éxito marca una carrera en la que las numerosas exposiciones que ha realizado el joven artista se complementan con actividades docentes, colaboraciones en la prensa y numerosas estancias en el extranjero (...).

Su obra denota una línea de abstracción lírica y semeja al mismo tiempo una alegoría sobre la tierra, es decir, se integra en el espacio que une lo abstracto y lo figurativo. En Totem, los tonos terrosos y verdes y el ramaje de líneas que circunda la forma central -el totem- recuerdan una naturaleza virgen. Es un mundo mítico, ancestral, habitado por fuerzas mágicas. Navegants remite a un magma matérico en el que parecen navegar unos seres amorfos, formas de existencia primitiva: el origen de la vida misma.

(Círculo del Arte, nº 14. Barcelona, abril de 1999)

Francesc Fontbona
Gravat a la premsa 

El sistema més antic d'il•lustrar la publicació d'un escrit és el xilogràfic; és a dir gravar en una fusta, amb ganivets, gúbies o burins, imatges que un cop entintades s'imprimeixen acompanyant la tipografia d'un text, tants cops com calgui reproduir el conjunt.

Així s'il•lustraven, ja al segle XV, des dels millors llibres incunables als romanços més vulgars, abans que sortissin sistemes nous de multiplicació de la imatge com el gravat al metall, la litografia, o més cap aquí el fotogravat i les tècniques modernes de fotocomposició.

Lluís Ivern, però, és dels que ha recuperat, com fent un homenatge a les arrels, la tècnica xilogràfica -o el liòleum, que ve a ser la seva versió de batalla- per a il•lustrar articles als periòdics. Naturalment la matriu que ell crea no s'estampa directament al diari, ja que l'artesania és antagònica de la rapidesa periodística, però les estampes dels seus gravats, convenientment escaneritzades, acompanyen així a certs texts selectes, i els donen un parentiu amb els papers més genuïns que des de sempre s'han dirigit als lectors de totes les generacions.

(De l'exposició Gravat a la Premsa. Barcelona, 1997 i Galeria Diagonal Art a Estampa'98. Madrid, 1998)

Daniel Giralt-Miracle
Opinió Il·lustrada

Qui se sent capaç avui de contraposar lletra i imatge, com ho fèiem als anys seixanta? L'impacte produït per l'arribada de les noves tecnologies trasbalsà la galàxia Gutenberg i obrí les portes a la iconoesfera, en la que ara estem com un peix a l'aigua.

The Times i Le Monde, els grans patriarques de la família, es van resistir a aquests canvis. Volien ser fidels a les columnes de plom, a les rígides galerades de blocs verticals. A la fi, però, tot va explotar i la lletra infogràfica es va transformar en un producte àgil i esvelt i les il•lustracions conqueriren nous territoris. Lletra i il•lustració es va fondre en un tot.

Tanmateix res va desaparèixer, tot es va transformar. La lletra va agafar en un nou dinamisme, escapant de les servituds del tipus mòbil i dels condicionants de la linotípia. La il•lustració, per la seva part, va deixar de ser la comparsa servil del text, el complement ornamental de la lletra per a donar nova vida  a la pàgina impresa i atreure l'ull del lector.

El darrer bastió va ser el dels articles d'opinió. La tradició imposava que aquests fossin seriosos, severs, exclusivament tipogràfics. La força de la imatge, però, s'imposà al rigor de la lletra.

L'opinió avui també es fa amb imatges.


(De l'exposició Opinió Il·lustrada comissariada per Marta Sardà. Col·legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona, abril-maig de 1995)

Gwenva
Pintura - Gaeltacht  

Entre març i abril es va poder veure al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants una exposició de pintures de Lluís Ivern. El títol de l'exposició, Gaeltacht (nom que rep la part d'Irlanda on més es conserva la parla gaèlica) ja deixava entreveure la temàtica de l'exposició. Tot entrant et trobaves amb un poema de l'irlandès W. B. Yeats parlant de les belleses de la verda illa. En les obres s'hi podien trobar signes celtes (triskells), menhirs, paisatges coneguts, com el del "pas dels gegants" a Irlanda del Nord, que està format per centenars de petites columnes basàltiques i que ben segur haureu vist algun cop. Una exposició interessant amb una temàtica poc corrent.


(Gwenva, revista de tradicions del món celta. Barcelona, juny de 1992)

Lise Ott
Scènes orageuses

Né à Barcelone en 1962, Lluís Ivern, nouvel élu de la peinture au Club de la Presse, n'est pas inconnu dans sa ville. Après avoir réalisé le logo de l'Union des Associations Sportives, la Caixa lui accorda une exposition personnelle et il est aujourd'hui professeur de peinture a l'Ecole Estudi d'Art de Barcelone. Un parcours pratiquement sans faille qui l'amène de l'Ecole des Arts Appliquès Llotja à fréquents séjours à l'étranger (Paris, Genève, Berlin, etc.).

Son ouvre -pour laquelle on pourrait établir de discrètes connivences avec Nicolas de Staël et surtout avec Pelayo- se situe dans cette frange d'hésitation entre l'abstraction et la figuration. On y discerne aisément des paysages, mais aussi de sensibles portraits de groupe dont l'inspitation religieuse semble être première. De fait, la nature qui est ici évoqué offre la vision austère et dramatique des chaînes montagneuses couvertes d'orage.

De la même façon, l'allusion à des scènes religieuses n'est pas sans rappeler la rudesse tragique des polyptiques en bois dont le Moyen-Age a vu l'éclosion en Catalogne: Christ torturé et buriné, Pieta au désespoir paroxystique... Entre les sujets et les formes mêmes de son art, Ivern a donc établi des relations passionnelles: le tableau est littéralement organisé en une multitude de blocs qui s'affrontent, comme mus par une souterraine révolte.

Ainsi les couleurs s'accordent-elles à ce déchaînement: elles affichent du reste une monochromie du noir au violet tout à fait fondatrice, parfois éclairée d'une ligne jaune ou vert tendre qui en dit long sur les besoins de fulgurance de son auteur. On regrettera néammoins que l'obsession colorée d'Ivern laisse sur la pupille une impression un peu trop monotone.


(Midí Libre. Montpellier, 14 de febrer de 1990)

Manuel Ibàñez Escofet

Desconfiïn de l'home jove que ha trobat la fórmula, que creu que allò que fa és la manera definitiva d'expressar-se i que ja pot entretenir-se en la contemplació del melic.

El jove i l'artista de veritat, jove o vell, busquen sempre i en la recerca constant no hi ha fórmules definitives, sinó inquietud creadora i així apareixen formes i colors nous. Ara citaré Picasso i que ningú cregui en l'excessiva lloança, en la comparació apologètica desmesurada. El cito perquè la seva actitud davant l'art és la que han de copiar els artistes joves. No les seves línies ni els seus colors, sinó la seva inquietud, el seu esperit.

Per això, que quan veig a un pintor jove i de clara vocació com Lluís Ivern, cercador de noves llums i que intenta aixecar la pell de l'ànima de les coses, penso que l'avenir no se li pot mostrar esquerp i que té la millor penyora: el desassossec renovador.


(De l'exposició Papers i pintures. Lloret de Mar, octubre de 1989)

Jordi Vallès
Textures de somni  

Textures de somni, per el primer acte,


Serpenteigs d'olis
i el temps pregunta.
Resseguiràs pensaments?
dúctil és la teva dansa.

l'espill blanc

 et llença el repte.

Figures,
fissures,
fisonomies,
frisances

 i altres personatges arriben per l'estrena.


El teló és de cristall......................................................................................
i tu portes un feix de naturalesa.

Deix els pinzells nets, per el proper revolt.

A l'epíleg................................................................"les quatre estacions".

Barcelona, gener de 1989

 Jordi Vallès.

 

(Poema visual de Jordi Vallès amb motiu de la primera exposició individual. Barcelona, març de 1989)


E X P O S I C I O N S

PARAULA · MATÈRIA · IMATGE

Arnau Puig · Agustí Penadès · Lluís Ivern



gener / març de 2023

Espai Betúlia · Centre de la paraula i les lletres
Badalona (Barcelona)


 

Aquesta exposició presenta una conjunt de fotografies de LLUÍS IVERN on explora les formes, textures, ombres i llums contingudes en algunes de les obres escultòriques d´AGUSTÍ PENADÈS. Es tracta d'una aproximació compositiva que deixa de banda el registre formal de la peça individualitzada, per endinsar-se en el joc visual i les qualitats plàstiques que ofereix cadascuna de les escultures escollides. Aquestes imatges van donar peu al conjunt de reflexions que el filòsof i crític d'art ARNAU PUIG, va fer per a l'ocasió i que també es presenten, pòstumament, amb l'edició d'un llibre fotogràfic en el que l'autor va col·laborar activament durant el darrer any de la seva vida, seguint amb atenció el procés de disseny i composició del mateix.

PARAULA · MATÈRIA · IMATGE
Arnau Puig · Agustí Penadès · Lluís Ivern


febrer / abril de 2022
LaFACT Factoria Cultural de Terrassa
Terrassa (Barcelona)

 

En unos momentos históricos, complejos y difíciles es cuando, precisamente, el arte y la cultura verdaderos son esenciales en el objetivo de generar un espacio donde detener el tráfico de nuestras vidas y, sobre todo, poder detener la mente y concentrarla en la visión, la contemplación y la lectura. Actividades que nos piden silencio. Silencio que precisamos para dar la mano a los tres creadores que nos llevarán a territorios del alma que antes de abrir el libro desconocíamos.



Una exposición a través de los pensamientos que escribió Arnau Puig, la recreación artística y fotográfica de Lluís Ivern y la obra escultórica de Agustí Penadès.

 

PARAULA · MATÈRIA · IMATGE
Arnau Puig · Agustí Penadès · Lluís Ivern


octubre de 2020 / gener de 2021
Biblioteca de Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages (Barcelona)

 

Aquesta exposició ofereix una mirada a tres bandes, tres llenguatges complementaris que mostren la visió personal de cadascun dels autors, a partir de la faceta escultòrica d'Agustí Penadès.

D'una banda, l'artista ens convida a aprofundir en la visió del seu treball volumètric i espacial, a través d'algunes maquetes que són l'origen de moltes de les seves obres. Es tracta del punt de partida d'escultures de dimensions molt variades. Penadès ofereix, amb aquest plantejament, una certa didàctica dels seus mètodes de treball, mostrant, també, apunts i esbossos mai exposats i, alhora, donant informació dels materials que són de la seva preferència en el moment de formalitzar les inquietuds plàstiques que el motiven.

El recentment desaparegut filòsof i crític d'art Arnau Puig va ser un entusiasta seguidor de la trajectòria de Penadès de qui va realitzar agudes disseccions, en ocasions diverses. Lluny, però, de fer-ne una mera presentació del treball de l'artista, Puig va implicar-se en aquest projecte assumint el protagonisme amb el que s'havia plantejat la seva intervenció, elaborant uns textos en els que la paraula és una eina per endinsar-se en les formes i matèries, a través d'una determinada visió fotogràfica de les obres de l'artista. Les imatges van donar peu al conjunt de reflexions que ara es presenten, pòstumament, amb l'edició d'un llibre fotogràfic en el que l'autor va col•laborar activament durant el darrer any de la seva vida, seguint amb atenció el procés de disseny i composició del mateix.

Amb la mirada fotogràfica que presenta en aquesta exposició, Lluís Ivern explora els espais, formes i textures contingudes en les obres de Penadès. Es tracta d'una aproximació compositiva on deixa de banda el registre formal de la peça individualitzada per endinsar-se en el joc visual d'ombres, llums i qualitats plàstiques que ofereix cadascuna de les escultures escollides.


EL PAVIMENT DELS ASTRES
Tharrats al Mirador de l'Alcalde


maig de 2019
Reial Cercle Artístic
Barcelona

 

Aquesta exposició mostra una àmplia selecció de fotografies del paviment realitzat per Tharrats als Jardins del Mirador de l'Alcalde de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, en el qual semblava voler-hi plasmar, a parer de l'autor, una personalíssima visió del cosmos a través de la síntesi gràfica d'astres i altres objectes de l'espai.

Entre els seus relleus podem trobar-hi representacions d'estrelles, planetes, cometes, explosions solars, cúmuls i d'altres motius de caire estel·lar, però també, gràcies a la seva ubicació com a punt elevat de la muntanya, alguna indicació astronòmica com ara la posició del Sol en certs moments de l'any, o la referència a algun indret de la ciutat.

A RECER
Gravats, pintures i papers


juny / juliol de 2018
Galeria La Cerverina d'Art
Cervera (Lleida)

 

Des dels orígens de la humanitat, existeix una connexió intemporal que neix amb la primigènia necessitat de posar-se a recer, a cobert de les inclemències i malvestats de la natura. Els humans van construir els seus habitacles adaptant-se al territori que els hi era immediat, donant lloc, així, a les diferents singularitats de l'arquitectura popular, construccions que sempre m'han transmès un estrany captivament.

Aquesta exposició recupera alguns gravats, pintures i papers de diferents sèries (Vernacla, Escritectures, Arquigrafies, Vestigi...) que, en el seu moment, vaig realitzar sota la influència d'aquestes inquietuds.
La inexplicable sensació que desprenen fang, palla o pedres que han acollit vides i treballs, avui se'm torna a fer present en pensar en tots aquells que es veuen forçats a estar lluny del seu entorn més estimat, de tot allò que els hi era proper.

En algun lloc vaig llegir un proverbi  basc que deia "lluny de casa, lluny de la felicitat".

THARRATS, COSMOS I ART GRÀFIC


juny / octubre de 2018
Fundació Tharrats d'Art Gràfic
Pineda de Mar (Barcelona)

 

Fotografies de la sèrie EL PAVIMENT DELS ASTRES Tharrats al Mirador de l'Alcalde mostrades a l'exposició d'obra gràfica de l'artista, celebrada amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement.

Organització: Fundació Tharrats d’Art Gràfic
i Ajuntament de Pineda de Mar
Producció: Fundació Tharrats d’Art Gràfic
Col•labora: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Col•lecció Bassat
Comissari: Lluís Ivern
Textos: Arnau Puig i Lluís Ivern

TRANSCRIPCIONS


abril / maig de 2018
Galeria Espai G d'Art
Terrassa (Barcelona)

 

DE L'AURA PERSISTENT

Josep Maria Avilés, Anna Comellas, Uwe Geest, Lluís Ivern, Manel Marzo-Mart, Adelaida Murillo, Agustí Penadès i Pilar Perdices


juny / setembre de 2017
Fundació Tharrats d'Art Gràfic
Pineda de Mar (Barcelona)

 

Aquesta exposició reuneix una selecció de pintures de vuit artistes contemporanis establerts a diferents indrets de Catalunya. La mostra té el propòsit de convidar al visitant a descobrir, en un exercici de percepció interior, la persistència de quelcom no observable físicament: la capacitat de l'obra d'art per provocar, amb l'adequada disposició, determinats estats sensorials. Aquests estats, invocats a través dels llenguatges individuals de cada artista, no necessàriament pretenen remetre ni a temps, ni a espais definibles, i, per tant, en certa manera, volen ser un antídot contra la permanent sensació d'obsolescència, tan lligada a la velocitat del nostre temps.

GLOBAL PRINT 2015


juliol / setembre de 2015

Library of Alijó, Alijó
Cultural Center, Bragança
Wine and bread Museum, Favaios
Côa Museum, Fozcôa
Miguel Torga Cultural Space, Sabrosa
(Portugal)


 

SUITE DES MERVEILLES


abril / maig de 2014
Galeria Espai G d'Art
Terrassa (Barcelona)
 

REcercle


març / abril de 2013
Kultur Etxea Gernika-Lumo
Gernika (Euskadi)
 

7th INTERNATIONAL TRIENNIAL OF GRAPHIC ART BITOLA
Oceans and stars constellation or life in the mirror


abril de 2012
The National Institute and Museum
Bitola (Macedònia)
 

VITE !
Exposition internationale d'estampe numérique


novembre / desembre de 2012
Le Centre d'Artistes Voix Visuelle
Ottawa (Canadà)

 

IMPRONTA


maig / juny de 2011
Palacio Ducal, Medinaceli DEARTE
Medinaceli (Sòria)

 

EL PAS D'UNA FRONTERA
Homenatge a Walter Benjamin

Pere Bellès, Lluís Ivern, Teresa Jordà, ...

gener de 2009
Museu Memorial de l'Exili
La Jonquera (Girona)

 

CODI I MEMÒRIA


maig / juny de 2010
Casa Irla. Fundació Josep Irla
Sant Feliu de Guíxols (Girona)

 

CHINA INTERNATIONAL PRINT BIENNIAL
A collection of prints


maig / juliol de 2009
Guanlan Museum of Art
Shenzen (Xina)


 

S I G n a t u r a    2 . 0


juliol / agost de 2009
Fundació Tharrats d'Art Gràfic
Pineda de Mar (Barcelona)
 

600 ANYS DEL NAIXEMENT DE JOANOT MARTORELL

Vicent Almar, Artigau, Artur Duch, Uwe Geest, Josep Guinovart, Lluís Ivern, Josep Minguell, Antoni Miró, Benet Rossell, Gerard Sala, Rosa Siré, Subirachs, ...


de juny de 2008 a gener de 2009

Museu de Tàrrega, Tàrrega
Museu de La Noguera, Balaguer
Fundació Tharrats d’Art Gràfic, Pineda de Mar
Sala Coll Alas, Gandia
Espai Betúlia, Badalona
Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida.
 

Exposició organitzada per Cal Talaveró Centre d'Art en commemoració del 600 aniversari del naixement de Joanot Martorell amb itinerància per dieferents poblacions de Catalunya i el País Valencià.

BRIDGES BETWEEN THE MEDITERRANEAN AND THE BALTIC


octubre de 2008
Helios Neapolis Graphic Center
Tessalònica (Grècia)

 

LLUÍS IVERN


juny / juliol de 2007
Galeria AB Antoni Botey
Granollers (Barcelona)
 

ESCRIPTURA POSSIBLE


abril / maig de 2005
Galeria Joan Planellas
Tossa de Mar (Girona)
 

DE MIRÓ A CLAVÉ
Paraula i forma a l'art contemporani

Artigau, Àngel Camino, Cesc, Anna Comellas, Neus Colet, Cuixart, Chillida, Quim Domene, Equipo Crónica, Josep Guinovart, Lluís Ivern, Grau Garriga, Miró, Muixart, Agustí Penadès, Perejaume, Ràfols Casamada, Benet Rossell, Gerard Sala, Tàpies, Tharrats, Viladecans, ... 


juny / setembre de 2005
Museu Monestir de Sant Cugat
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
 

SENYALS I SIGNATURES


desembre de 2004
Galeria Dionís Bennassar
Madrid
 

S I G n a t u r a


setembre de 2004
Centre Cultural i de Congressos Lauredià
Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra)
 

DE RASTRES I EMPREMTES


març de 2004
Fundació Caixa Penedès
Vilafranca del Penedès (Barcelona)
 

UN CAMÍ COMPARTIT

Vittorio Amadio, Joan Brossa, Tom Carr, Josep Guinovart, Lluís Ivern, Pujol Grau, Amèlia Riera, Solé Jové, Subirachs, ... 


agost de 2001
Sala d'Exposicions del Casal de Salàs
Salàs de Pallars (Lleida)
 

Exposició dels artistes convidats i premiats durant els deu anys de celebració de la Fira d'Art de Salàs de Pallars.

NEW EUROPEAN PRINT-MAKING ART
Selected works from the invitational exhibition of the contemporary european print-making art


novembre de 1998 / gener de 1999
Guangdong Museum of Art
Guangzhou (Xina)

 

UNA MEMÒRIA IGNOTA


setembre / octubre de 1999
Galeria Espai BM
Granollers (Barcelona)
 

PREMIO NACIONAL DE GRABADO 1998


novembre de 1998 / setembre de 1999

Calcografia Nacional, Madrid
Palacio de la Merced, Córdoba
Museo San Telmo, San Sebastián
Museu d'Art Contemporani, Eivissa
Museo de Santa Cruz, Toledo.

 

Exposició dels gravats seleccionats per al Premio Nacional de Grabado organitzada per la Calcografia Nacional de la Real Academia de BB. AA. de San Fernando, amb itinerància per diferents museus d'Espanya.

OBRA GRÀFICA
Interart '96


octubre de 1996
Galeria Círculo Art de Palma de Mallorca
a INTERART Fira Internacional d'Art
València
 

N O T A    B I O G R À F I C A



Lluís Ivern (Barcelona, 1962), és artista d'expressió multidisciplinària que des de 1985 centra el seu interès en les empremtes gràfiques de l'ésser humà i la relació que es desprèn entre cultura i natura.

Format en el Disseny Gràfic a la "Llotja" de Barcelona, completa els seus estudis en el camp del gravat i l'edició d'art ingressant al Conservatori de les Arts del Llibre, de la mateixa ciutat.

L'any 1996 va redactar i documentar la Guia del gravat a Catalunya, estudi informatiu i crític, inèdit, sobre l’estat d'aquesta matèria a la Catalunya del moment.

El mateix any va fixar la seva residència i taller de gravat a Pineda de Mar des d’on va realitzar edicions d’obra gràfica per a col•leccions públiques i privades, desenvolupant una contínua activitat d’investigació, creació i difusió de l’art gràfic.

Com a docent ha organitzat cursos i xerrades sobre el gravat en col•laboració amb diferents escoles i centres de Catalunya.

Com a il•lustrador va col•laborar al diari EL PAIS i a d’altres mitjans de premsa diària entre 1993 i 1997.

Des de 1989 ha realitzat nombroses exposicions dins i fora de l'estat espanyol. En el terreny de l'art gràfic, ha mantingut una presència constant en algunes de les principals biennals internacionals de gravat celebrades a Europa, Amèrica i Àsia amb l'obtenció de reconeixements diversos i la presència d'obra a museus i col•leccions públiques de Catalunya, Espanya, Portugal, Canadà i Xina, entre d’altres països.

Paral·lelament, en el terreny de la fotografia, ha realitzat diversos projectes que s'han mostrat en diferents ocasions: SIGnatures, Jardí retrobat (2009) presentat el 2014 en el marc de la Triennale du sténopé numérique d’Ottawa, Suite des Merveilles (2011), o El paviment dels astres (2019), entre d’altres.

Com a comissari ha organitzat diverses exposicions des de 2008: Joanot Martorell 600 anys, Marzo-Mart obra gràfica 1968-2011, Agustí Penadès. Acció, procés, configuració, De l'Aura Persistent (2017), Les Arts del Llibre amb Tharrats i Dau al Set (amb Anna Comellas i Maria Lucas, 2018)  o Tharrats, cosmos i art gràfic inclosa, entre d'altres exposicions, en el Centenari Tharrats que, celebrat amb motiu de la commemoració del naixement de l'artista, va comissariar i coordinar el passat 2018.

E X P O S I C I O N S   I N D I V I D U A L S

( s e l e c c i ó )

2022

LaFCAT Factoria Cultural de Terrassa. "Paraula, matèria, imatge" amb Arnau Puig i Agustí Penadès.

La

2020

Biblioteca de Sant Fruitós de Bages. "Paraula, matèria, imatge" amb Arnau Puig i Agustí Penadès.


2019

Reial Cercle Artístic de Barcelona. "El paviment dels astres". Barcelona.


2018

Galeria La Cerverina d'Art. "A recer". Cervera, Lleida.
Galeria Espai G d’Art. “Transcripcions”. Terrassa. Barcelona.


2016

Catalonia Prints. Fons permanent. Pineda de Mar.


2015

Espai 85. “Suite des Merveilles”. Pineda de Mar.


2014

Galeria Espai G d’Art. “Suite des Merveilles”. Terrassa. Barcelona.


2013

Kultur Etxea Gernika-Lumo. “REcercle”. Gernika. Euskadi.


2011

Palacio Ducal de Medinaceli. “Impronta”. Medinaceli DEARTE. Soria.


2010

Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar. Girona.
 Fundació Josep Irla- Casa Irla. “Codi i memòria”. Sant Feliu de Guíxols. Girona.


2009

Fundació Tharrats d’Art Gràfic. “SIGnatura 2.0”. Pineda de Mar.
 Galería Ismes. Vilanova i la Geltrú. Barcelona.


2007

AB-Antoni Botey Galeria d’art. Granollers. Barcelona.
 Galeria Espai G d’Art. “Ogham”. Terrassa. Barcelona.


2006

Cal Talaveró Centre d'art. “Substrat i Orografia”. Verdú. Lleida.


2005

Galeria Joan Planellas. “Escriptura possible”. Tossa de Mar.


2004

Galeria Dionís Bennassar. “Senyals i signatures”. Madrid.
 Centre Cultural i de Congressos Lauredià. “SIGnatura”. St. Julià de Lòria. Andorra.
 Fundació Caixa Penedès. “De rastres i empremtes”. Vilafranca del Penedès.


2002

Galeria Ismes. Vilanova i la Geltrú. Barcelona.


2001

Galeria Art Centre-Caldea. Escaldes. Principat d’Andorra.
 Cal Talaveró Galeria d'art. Verdú. Lleida.
 Art Factum Espai d’Art. "Cosmografies". Barcelona.


2000

AB-Antoni Botey Galeria d'art. Granollers. Barcelona.


1999

Galeria Espai BM. "Una memòria ignota". Granollers.


1998

Taller Barra de Ferro. “Preàmbul”. Barcelona.


1997

Taller Barra de Ferro. "Gravat a la premsa". Barcelona.


1996

Galeria Círculo Art. Palma de Mallorca. "Obra gràfica" a INTERART' 96 . València.


1994

Sala Can Cors. "Pintura i gravat". Celrà. Girona.


1992

Cotxeres de Sants. "Gaeltacht". Barcelona.


1990

Centre Cultural Sant Domènec. Puigcerdà. Girona.
 Galeria Amagatotis. Barcelona.
 Club de la Presse du Languedoc-Roussillon. Montpellier. França.


1989

Sala d'exposicions "La Caixa". Ronda Sant Antoni. Barcelona.

E X P O S I C I O N S   C O L · L E C T I V E S

( s e l e c c i ó )

2019

Galeria La Cerverina d'Art. "El gravat actual a Catalunya". Cervera, Lleida.

 2018

Fundació Tharrats d'art gràfic. Pineda de Mar. Fotografies del Mirador de l'Alcalde a l'exposició "Tharrats, cosmos i art gràfic".

Galeria Espai G d’art. Terrassa. Barcelona. “Expo Nadal 18”.

 2017

Mèlia blava amb poema d'Ausoni. Instal•lació urbana. "1a Mostra Pineda Mar de Flors".
 Fundació Tharrats d'Art Gràfic. "De l'Aura Persistent". Pineda de Mar. Barcelona.
Galeria La Cerverina d'Art. "Essa Efa. Science Fiction". Cervera, Lleida.

 2016

Galeria Espai G d’art. Terrassa. Barcelona. “1996-2016 20 anys”.
 Centro Cultural de Chaves (Portugal). “8a Bienal Internacional de Gravura do Douro” i Second Life "1a Bienal Virtual 2016".

 2015

Alijó, Bragança, Favaios, Foz Côa, Sabrosa  (Portugal). “2nd Global Print 2015”.
 Galeria Espai G d’art. Terrassa. Barcelona. “XIV visions contemporànies”.

 2014

Le Centre d’artistes Voix Visuelle. Ottawa, Ontario (Canadà). “Les réalités éphémères: 2ème Triennale du Sténopé Numérique”.

Galerie Contraste. Fribourg (Suïssa) “Mondialisation: Triennale Internationale d’Estampe Numérique”.
 Galeria Espai G d’art. Terrassa. Barcelona. “Artistes.cat”.

 2013

Le Centre d’artistes Voix Visuelle. Ottawa, Ontario (Canadà). “Une vision du futur: 8ème Exposition Internationale d’Estampe Numérique”
 East Area Gallery. Guanlan Printmaking Base. Shenzen (Xina).

 2012

The National Institute and Museum Bitola (Macedònia). “7a International Triennial of Graphic Art Bitola”.
 6a Bienal Internacional de Gravura do Douro. Museu do Douro. Régua; Museu do Côa. Foz Côa; Teatro de Vila Real; Pavilhâo de Alijó (Portugal).
 Le Centre d’artistes Voix Visuelle. Ottawa, Ontario (Canadà). “Vite !: 7ème Exposition Internationale d’Estampe Numérique”

 2011

Círculo del Arte. Revista nº 64. Barcelona.
 Palacio Ducal de Medinaceli. Soria. “Arte para una cúpula”.

 2010

Palau Moja. Barcelona; Sala La Nau. Tossa de Mar. “Temps Fugit”.
 Galeria Espai G d’art. Terrassa. Barcelona. “Nadal 2010”.
 5a Bienal Internacional de Gravura do Douro. Museu do Douro. Régua; Museu do Côa. Foz Côa; Teatro de Vila Real; Pavilhâo de Alijó (Portugal).
 TramuntanART. Festival d’Art Contemporani. El Port de la Selva.
Triennale Européenne de l’Estampe Contemporaine. Pamiers, Toulouse (França).

 2009

Galería Dionís Bennassar. “Virtual y real”. Madrid.
 Espai Betúlia, Badalona; Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida. “600 anys del naixement de’n Joanot Martorell”.
5ème Biennale de Gravure d’Albi. (França).
Guanlan Museum. Shenzen (Xina).
Boris Georgiev Art Gallery. Varna (Bulgària). “15th International Print Biennial Varna 2009”.
 Lessedra Gallery. Sofia (Bulgària). “8a World Art Print Exhibition”.
Museu Memorial de l’Exili. “Homenatge a Walter Benjamin”. La Jonquera.

 2008

Helios Neapolis Graphic Center. Tessalònica  (Grècia). “Bridges between the Mediterranean and the Baltic”.
Galeria Espai G d’art. Terrassa. Barcelona.
 Federation Gallery; Dundarave Print Workshop. Granville Island, Vancouver (Canadà).
 Lessedra Gallery. Sofia (Bulgària). “7a World Art Print Exhibition”.
 Museu de Tàrrega; Museu de La Noguera. Balaguer; Fundació Tharrats d’Art Gràfic. Pineda de Mar; Sala Coll Alas. Gandia. “600 anys del naixement de’n Joanot Martorell”.
Biblioteca Nacional. Madrid. “Donaciones de obra gráfica a la B.N. de España 1998-02”.

 2007

Graphic Art Gallery. Varna (Bulgària). “14th International Print Biennial Varna 2007”.
 Auditori Municipal. “Premi de Pintura Juan Ramón Masoliver”. Montcada i Reixac.
Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar. Girona.
 Cal Talaveró Centre d’Art. “El gravat com a expressió”. Verdú.

 2006

Akros Gallery. “A Mario Ángel Marrodán”. Bilbao.
 INART’06. Fira Internacional d’art de Catalunya. Cal Talaveró Centre d’Art. Girona.
 Galeria Espai G d’Art. Terrassa. Barcelona.
 Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar. Girona.

 2005

DeARTE’05. Galería Dionís Bennassar. Palacio de Congresos. Madrid.
 Museu de Sant Cugat. Monestir de Sant Cugat del Vallès; Galeria Cal Talaveró. Verdú. “De Miró a Clavé. Paraula i forma a l’art contemporani”.
 ESTAMPA'05. Galería Dionís Bennassar. Madrid.

 2004

Museu de la Noguera. Balaguer; Casa de Cultura de Bellpuig; Centre de Cultures Transfronterer. Lleida; Centre Cultural de Mollerussa; Església de Sant Joan de Cervera; Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega. “A Guinovart: deu treballs, una complicitat”.
 Ossian Art. “Zona Industriart”. Nau Kinetico, Arenys de Munt.
 FOC‘ 04. Foc.Art. Moncofa (Castelló).
 Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar. Girona.

 2003

Fundación Antonio Pérez. “Premio Internacional de obra gráfica Juan Rulfo”. Cuenca.
 Auditorio de Galicia. Santiago de Compostela; Casa das Artes de Vigo. “Botella ao mar”.
Galeria Cal Talaveró. Verdú; Biblioteca d’Agramunt. “A Guinovart: deu treballs, una complicitat”.
Taller Galeria Fort. Cadaqués; Wingfield (Anglaterra); Bages (França). “23è Mini-print Internacional de Cadaqués”.
 Facultat de Veterinària de la UAB. “Espais cohabitats”. Bellaterra.
 Sala El Caliu. Olot; Häsinglands Museum. Hudiksvall (Suècia). “3er Premi Internacional d’estampes digitals. Gravat@olot”.   
Graphic Art Gallery. Varna (Bulgària). “12th International Print Biennial Varna 2003”.
 Galeria Art Centre. "10 anys". Escaldes (Andorra) i Barcelona.

 2002

Biblioteca Nacional. Madrid. “Donaciones de obra gráfica a la B.N. de España 1993-97”.
 Galeria Cal Talaveró. “A l’Atlàntida de Verdaguer”. Verdú. Lleida.
 AB-Antoni Botey Galeria d'art. "Multiepais 15". Granollers. Barcelona.
 Galeria Art Centre. "18 artistes". Barcelona.

 2001

AB-Antoni Botey Galeria d'art. "Multiepais 6". Granollers. Barcelona.
 Sala d'exposicions de Salàs. "Un camí compartit". Salàs de Pallars.
 Casa de Cultura Ajuntament de Xàtiva. (València).“6a Biennal Internacional de Gravat”.
 Graphic Art Gallery. Varna (Bulgària). “11th International Print Biennial Varna 2001”.

 2000

ARTEXPO' 00. Fira d'Art de Barcelona. Galeria Cal Talaveró i Círculo del Arte. Barcelona.
 ESTAMPA' 00. Círculo del Arte. Madrid.
 Casa de Cultura Ajuntament de Xàtiva. (València).“5a Biennal Internacional de Gravat Josep de Ribera”.

 1999

ARTEXPO' 99. Fira d'Art de Barcelona. Círculo del Arte. Barcelona.
 INTERART' 99. Círculo del Arte. València.
 ESTAMPA' 99. Círculo del Arte. Madrid.

 1998

Museu Barbier-Mueller d'art precolombí. "Gravats i fertilitat". Barcelona.
 ESTAMPA' 98. Galeria Diagonal Art i Galeria Rosa Ventosa. Madrid.
 Centre d'Iniciatives Turístiques. Ordino (Andorra). “Premi Manuel Viusà de Gravat”.
 Calcografia Nacional. Madrid; Palacio de la Merced. Córdoba; Museo San Telmo. San Sebastián; Museu d'Art Contemporani. Eivissa; Museo de Santa Cruz. Toledo. “Premio Nacional de Grabado 1998”.
 Guangdong Museum of Art. Guangzhou (Xina). “New European Print-making Art”.

 1997

Galerie Saint Jean. Perpinyà.
 Sala d'exposiciones Caja de Madrid. Madrid. “4º Certamen Nacional de Grabado”.
 Casa de Cultura Ajuntament de Xàtiva. (València).“4a Biennal Internacional de Gravat”.

 1996

Sala Maremàgnum. "2on Premi de Pintura Agrupació Mútua". Barcelona.
 Casa Elizalde. Exposició sobre l'obra "Presència històrica e feyts de Vila Magore". Barcelona.
 Taller Galeria Fort. Cadaqués; Joensuu Taidemuseo. Joensuu (Finlàndia); Wingfield; Anglaterra); Canet de Mar; Galerie L'Etang d'Art. Bages (França). “16è Mini-print Internacional de Cadaqués”.

 1995

Círculo Ecuestre. "1er Premi de Pintura Agrupació Mútua". Barcelona.
 Col.legi de Periodistes de Catalunya. "Opinió Il.lustrada". Barcelona.
 Centre d'Estudis i Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. “Para todos todo”.
 Taller Galeria Fort. Cadaqués; Joensuu Taidemuseo. Joensuu (Finlàndia); Wingfield (Anglaterra); Canet de Mar; Galerie L'Etang  d'Art. Bages (França). “15è Mini-print Internacional de Cadaqués”.
 Casa de Cultura Ajuntament de Xàtiva. (València). “3a Biennal Internacional de Gravat”.

 1994

Museo Municipal de Ourense. Orense (Galícia).
Galeria Cartoon. Barcelona.
 Taller Galeria Fort. Cadaqués; Wingfield Arts & Music Festival. Wingfield (Anglaterra); Ateneu de Canet de Mar; The Art Centre. Seul (Corea del Sud). “14è Mini-print Internacional de Cadaqués”.
 Aula de Cultura "Caixa de Ourense". Orense; Museo Provincial de Lugo. Lugo; Galería del Memorial de Arte de América Latina. Sâo Paulo (Brasil); Museo de Artes Visuales Alejandro Otero. Caracas (Venezuela). ”3ª Biennal Internacional de Grabado J. P. Nespereira”.

 1993

FAD-Foment de les Arts Decoratives. Barcelona.

 1990

INTERNATION' ART 90. Barcelona, París, Auch (França).

 1989

INTERNATION' ART 89. "Festival International de dessin et gravures". Auch (França).
 Sala Parés. "XXXI Premi a la Pintura Jove". Barcelona.

 1988

Sala Parés. "XXX Premi a la Pintura Jove". Barcelona.

P R E M I S ,   M E N C I O N S   I   S E L E C C I O N S   D E S T A C A D E S

1994
Selecció a la 3ª Biennal Internacional de Grabado Julio Prieto Nespereira.   

1995
Selecció al 4º Certamen Nacional de Grabado Caja Madrid.

1995, 1997, 2000 i 2001
Selecció a la 3ª, 4ª, 5ª i 6ª Biennal Internacional de Gravat Josep de Ribera. Xàtiva.

1998
Menció del Premi de Pintura de Salàs de Pallars. Lleida
Selecció al Premio Nacional de Grabado 1998. Madrid (Espanya).

2000
Premi Plàstica Actual del Premi de Pintura de Salàs. Lleida.

2001, 2003, 2007 i 2009
Selecció a la 11th, 12th, 14th i 15th International Print Biennial Varna (Bulgària).

2007
Primera Menció del Premi Nacional de Pintura Juan Ramón Masoliver. Montcada i Reixac. Barcelona.

2008
Segon Premi de la BIMPE V Fifth Biennial International. Vancouver (Canadà).

2009
Selecció al 2nd Guanlan International Print Biennial. Guanlan Museum (Xina).

2010, 2012, i 2016
Artista convidat a la 5ª, 6ª i 8ª Bienal Internacional de Gravura do Douro (Portugal).

O B R A   A   M U S E U S   I   C O L • L E C C I O N S   P Ú B L I Q U E S

Ajuntament de Puigcerdà. Girona

Ajuntament de Salàs de Pallars. Lleida

Biblioteca Nacional. Colección de Grabado Contemporáneo. Madrid

Guangdong Museum of Art. Guangzhou. (Xina)

Calcografía Nacional. Real Academia de BB.AA. de San Fernando. Madrid

Col•lecció d’art de la Fundació Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès

Fons d’art del Comú de Sant Julià de Lòria. (Andorra)

Ajuntament de Pineda de Mar

Archive of the Americas Biennial Exhibition. Austin (EE.UU.)

Society for Contemporary Works On Paper. Vancouver (Canadà)

Collection of Guanlan Prints. Shenzhen (Xina)

Fundació Tharrats d’Art Gràfic. Pineda de Mar

Fundación Dearte. Medinaceli. Soria

Museu de Gravura do Douro. Alijó (Portugal)

Col•lecció d’art de l’Ajuntament de Gernika-Lumo (Euskadi)

C O N T A C T E

Share by: